Complement predicatiu (CPred)

Aquest complement complementa al verb, però també es refereix al subjecte o al CD

Sol concordar en gènere i nombre amb el nom a què fa referència

Habitualment la funció de complement predicatiu sol fer-la un sintagma adjetival, però també pot ser un sintagma nominal o un sintagma preposicional

El complement predicatiu se substitueix pel pronom hi, encara que a vegades es pot substituir pel pronom en amb els verbs fer-se, dir-se i fer (de)

Complement de règim verbal (CRV)

El complement de règim verbal sempre és un sintagma preposicional que necessiten determinats verbs per a completar el seu significat

El complement de règim verbal se substitueix pel pronom en quan va introduït per la preposició de i pel pronom hi si va introduït per una altra preposició

Davant d’un infinitiu, les preposicions en i amb canvien a a o de

Davant de la conjunció que, les preposicions a, de, en i amb cauen

L’accentuació gràfica

Les paraules agudes s’accentuen gràficament quan acaben en vocal, vocal + s i -en, -in

Les paraules planes s’accentuen gràficament quan no acaben en vocal, vocal + s o -en, -in

Les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament sempre

L’accent tancat (´) es col·loca sobre les vocals i i u

L’accent obert (`) es posa sobre la vocal a

Les vocals e i o porten accent tancat o obert segons es pronuncien

En les paraules agudes, la e i la o sempre són tancades (é, ó)

• Excepte: això, açò, allò, espòs, repòs, exclòs, però, arròs, cafè, perquè…

En les paraules planes, la e i la o sempre són obertes (è, ò)

• Excepte en alguns infinitius com: créixer, meréixer, ésser, paréixer, córrer i cérvol…

En les paraules esdruíxoles, la e i la o sempre són obertes (è, ò)

• Excepte en algunes paraules com: església, Dénia, tómbola, pólvora, fórmula…

L’accent diàcritic

L’accent diàcritic és un tipus d’accent que es fa servir per a diferenciar mots que tenen la mateixa forma gràfica però significats diferents

Dièresi

La dièresi és un signe gràfic (¨) que escrivim damunt de les lletres i, u amb dues funcions diferents:

1. Indicar que la lletra u dels grups gue, gui, que, qui s’ha de pronunciar

2. Indicar que les lletres i, u no formen diftong amb la vocal anterior

Hi ha una sèrie de casos en els qual no hem de posar dièresi, tot i que la i i la u no formen diftong

• Quan podem posar accent gràfic sobre les vocals

• En els sufixos -isme, -ista i en les terminacions llatines -us, -um

• En els compostos formats amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, i semi-

• En l’infinitiu, gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir

Esse sonora

Per a representar l’esse sonora s’utilitzen les grafies s i z

Escrivim z:

• A principi de paraula

• Entre consonant i vocal

• En alguns mots d’origen grec

• En les terminacions -zoic, -zoide, -zou, -zoari

• En els compostos de rizo-

• En algunes paraules cultes

Escrivim s:

• Entre vocals

• En alguns casos especials en contacte amb consonant com en els compostos de -fons-, -dins- i -trans-

Esse sorda

La esse sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c i ç

Podem trobar s:

• A principi de paraula

• En contacte amb consonant

• Entre vocals quan són paraules derivades amb prefix o compostos

• A final de paraula

Podem trobar ss:

• Entre vocals

• En els compostos de -gressor, -gressió, -missor, -missió, -pressor, -pressió

• En els mots acabats en -íssim/a

Podem trobar c (sempre davant de e, i)

• A principi de paraula

• Enmig de paraula

• En els sufixo -ància, -encia

Podem trobar ç (sempre davant de a, o, u)

• Enmig de paraula

• A final de paraula

• En els sufixos -ança, -ença

Ramon Llull

Durant l’edat mitjana, la literatura culta solia escriure’s en llatí, perquè les llengues romàniques no es consideraven prou dignes

Els primers textos en prosa no literària que es van escriure en la nostra llengua fore el Forem iudicum (una recopilació de drets visigots) i les Homilies d’Organyà (una col·leció de sermons)

La prosa literària en el nostre idioma arribarà amb Ramon Llull. A banda d’escriptor, també va ser teòleg, filòsof, místic i científic. Però el més important es que va ser capaç d’escriure gran part de la seua obra literària en català, i que va ser el primer

Notes biogràfiques

Ramon Llull va nàixer a Mallorca el 1232 al si d’una familia noble. Es va casar amb Blanca Picany i va tindre dos fills. Va conrear la poseia trobadoresca, però una nit se li va aparéixer Crist i el va fer canviar de vida seguint tres objectius:

1. La conversió dels no cristians; la fundació de llibres per a difondre l’ideal cristià

2. Divulgar coneixements

3. La creació d’escoles i monestirs cristians on s’ensenyarien llengües orientals als futurs missioners

L’obra literària

Va escriure més de 250 obres; per a les quals va emprar 4 llengües:

1. Escrivia en català perquè era la llengua de la Corona d’Aragó

2. Va escriure en llatí per a adreçar-se als centres culturals més importants d’Europa

3. Escriví en occità, que era la llengua que usaven els trobadors a l’hora d’escriure poesia trobadoresca

4. Va escriure en àrab perquè era necessari fer-se entender amb els sarraïns per a convéncer-los de les virtuts del cristianisme

La seua prosa era senzilla ja que volia resultar entenedora. Però, com que tocava temes tan cultes, va haver de crear molts neologismes per a referir-se a conceptes abstractes que sols tenien nom en llatí. Ho va fer, sobre tot, servint-se de la derivació

Obres destacables

De totes les seus obres, en destacarem unes quantes

• Art abreujada d’atrobar veritat → Un llibre que pretén resoldre matemàticament tota mena de dubtes a partir de principis filosòfics

• Llibre de l’ordre de cavalleria → Obra curta dedicada a formar el bon cavaller cristià

• Romanç d’Evast e Blanquerna → Primera novel·la biogràfica de la literatura europea. Està dividida en cinc parts, una de les quals és el Llibre d’Amic e Amat en què parla de manera mística de la relació entre Déu i el creient

• Fèlix o Llibre de meravelles → Llibre dividit en deu parts. Ens conta les vivències del protagonista i dels seus viatges. La part més coneguda és el Llibre de les bèsties, en què Fèlix visita un món poblat per animals. L’autor aprofita l’ocasió per a fer una sàtira de la societat medieval

• Cant de Ramon → Poema en què fa una confessió dels seus pecats i fracassos

• Lo desconhort → Obra poètica en què explica la seua desil·lusió en veure que els poderosos no li fan cas

Vocabulari

Taxidèrmia → Art de prepara i dissecar els animals morts de manera que presenten l’aparença de vius

Macabre → Que participa d’alguna de les característiques negatives de la mort i de la repulsió que esta generalment causa

Veraç → Que diu la veritat

Dissecar → Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu

Arraulir → Inclinar cap avant (una part del cos, especialment el cap) en direcció a terra

Escalf → Calor. Sensació que experimenta un organisme quan la temperatura ambiental és elevada o quan augmenta la temperatura interna com a resultat d’un estat febril

Lliscar → Esvarar. Perdre l’equilibri al passar, caminar o córrer sobre una superfície llisa, greixosa o banyada

Tofut → Que fa tofa. Espessor de cabells, de fullatge, de mates o de borumballa

Crostó → Tros de pà o de formatge en el qual abunda la crosta

Flonja → Tou i esponjós

Atansar → Acostar. Posar prop

Fastigós → Que fa fàstic. Ois, sensació de repugnància

Dèria → Idea fixa que condiciona el comportament d’algú

Esbargir → Entregar-se a activitats o entreteniments que descansen del treball o que distraguen de les preocupacions

Trigar → Tardar. Utilitzar temps per a fer una cosa

Currull → Acaramulat. Ple del tot

Catifa → Peça teixida de llana o d’una altra matèria amb què es cobrix el paviment d’habitacions i d’escales, per a evitar el fred i com a adorn

Misantrop → Aversió al gènere humà i, en general, a la societat

Sinònims

Taxidèrmia → Embalsament

Macabre → Lúgubre

Veraç → Verídic

Dissecar → Embalsamar

Arraulir → Abaixar-se

Escalf → Calor

Lliscar → Relliscar

Tofut → Abundant

Crostó → Baguet

Flonja → Bla

Atansar → Ajuntar

Fastigós → Laboriós

Dèria → Mania

Esbargir → Gaudir

Trigar → Emprar

Currull → Acaramullat

Catifa → Moqueta

Misantrop → Sorrut