2. La instal·lació d’aigua  

2.1. Canonades i accessoris  

La instal·lació d'aigua d'un habitatge està formada per canonades que condueixen l'aigua fins als aparells sanitaris:  dutxa, banyera, rentamans, aigüera, etc. Les canonades acostumen a estar encastades a les parets i al terra o  col·locades a l’interior dels sostres falsos.  

El material més utilitzat per fabricar les canonades és el coure, tot i que cada vegada s'utilitzen més les canonades  de plàstic, ja que són més barates i fàcils d'instal·lar. Les canonades s’uneixen entre elles mitjançant diferents  accessoris: colzes, derivacions, maneguets, etc.  

2.2. Circuits d’aigua calenta i aigua freda  

Una instal·lació d’aigua està formada per dos circuits paral·lels: el circuit d’aigua calenta i el d’aigua freda. A la  il·lustració de més avall en pots veure un exemple: el circuit simplificat d’un pis. Fixa’t com entra l’aigua per la  canonada de l’esquerra i s’envia, calenta o freda, fins a la cuina i el lavabo. 

2.3. La clau de pas general  

Amb la finalitat de tallar la circulació d’aigua si hi hagués una fuita o calgués fer una reparació, s’instal·len vàlvules o  claus de pas. La més important és la clau de pas general, que talla el subministrament de tot l’habitatge. 

2.4. Claus de pas individual  Molts aparells sanitaris tenen claus de pas individual que permeten desconnectar-los de la instal·lació en cas  d’avaria. Al dibuix pots veure aquestes claus a l’escalfador, l’aixeta de la cuina, l’aixeta del rentamans i la cisterna del  vàter. També hi ha dues claus de pas que tallen l’aigua a tota la cambra de bany.  

2.5. L’escalfador d’aigua  

Per escalfar l’aigua s’utilitza un escalfador, n’hi ha de dos tipus: de gas o elèctric. Els més utilitzats són els  escalfadors de gas, que obtenen la calor necessària cremant gas natural, butà o propà. Moltes instal·lacions  disposen a més de col·lectors solars, la qual cosa permet aprofitar l’energia del sol per escalfar l’aigua.  L’escalfador de gas té al seu interior una canonada en forma de serpentí per la qual circula l’aigua. A sota d’aquesta  canonada es crema el combustible. Els gasos calents formats a la combustió passen a través del serpentí i escalfen  l’aigua que hi ha al seu interior.  

2.6. La connexió de servei  

Al carrer, enterrada sota la vorera o l’asfalt, hi passa la canalització de la xarxa de distribució que subministra aigua  als habitatges. La canonada que connecta una casa o un edifici amb aquesta canalització s’anomena connexió de  servei. Disposa d’una vàlvula (la clau de pas de la connexió de servei) que permet, si cal, tallar el subministrament  d’aigua de tot l’edifici. Aquesta clau de pas és dins d’una arqueta (una caixa d’obra o metall) situada a la vorera, de  manera que els tècnics de la companyia d’aigua poden accionar-la fàcilment.  

2.7. El comptador  

Dins de l’edifici, normalment a l’interior d’un armari, es col·loquen els comptadors d’aigua. Cada veí té un comptador,  la qual cosa permet a la companyia subministradora saber el seu consum d’aigua i elaborar la factura.  Periòdicament, cada dos o tres mesos, en funció de la companyia subministradora o la legislació, un tècnic llegeix el  comptador i pren nota del seu valor. Quan se li resta el valor de la lectura anterior, la companyia pot saber el volum  d’aigua consumida en aquell període de temps.