1. La instal·lació elèctrica  

1.1. Introducció  

La instal·lació elèctrica d'un habitatge subministra energia als nombrosos aparells elèctrics que fem servir diàriament:  llums, nevera, microones, ordinador, etc. L'energia elèctrica arriba als habitatges des de la xarxa de distribució, que  és l'encarregada de transportar l'electricitat des de les centrals fins als centres de consum. Es tracta de corrent altern,  que es caracteritza perquè la seva polaritat va canviant contínuament, 50 vegades per segon. Una altra manera de  dir-ho és que té una freqüència de 50 Hz (50 hertzs, 50 cicles per segon). La seva tensió és de 230 V (volts).  

1.2. Elements bàsics d'una instal·lació elèctrica  

La instal·lació elèctrica d'un habitatge està formada bàsicament pels següents elements:  1. Un quadre de comandament i protecció (també anomenat quadre elèctric o quadre de distribució).  2. Una sèrie de circuits que surten del quadre de comandament i que porten el corrent a tots els punts de la casa.  Un tercer component és la connexió amb la xarxa de distribució, de la qual parlarem al final de la miniunitat.  

1.3. Circuits interiors  

El disseny de la instal·lació elèctrica d'un habitatge depèn de la seva superfície i de la quantitat d'aparells elèctrics  que es faran servir. El Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, que regula les característiques tècniques de les  instal·lacions elèctriques, estableix des de l'any 2002 dos graus d'electrificació: bàsica i elevada. El més freqüent és  l'electrificació bàsica, emprada en habitatges de fins a 160 m2, amb una potència màxima prevista de 5750 W  (watts). La instal·lació d'electrificació bàsica està composta per 5 circuits: C1 Punts d'il·luminació, C2 Endolls d'ús  general i frigorífic, C3 Cuina elèctrica i forn, C4 Rentadora, rentaplats i termos elèctrics i C5 Endolls de les cambres  de bany i endolls auxiliars de la cuina. En el cas de l'electrificació elevada alguns dels circuits anteriors es divideixen  en dos o més, de manera que s'obtenen un total de dotze circuits diferents.  

Cada circuit té un tub de plàstic amb els cables que connecten els receptors amb el quadre elèctric. Quan és  necessari fer una derivació, per bifurcar els cables, s'instal·la una caixa de connexió.  

1.4. El quadre de comandament i protecció  

Segurament t'hauràs fixat que prop de l'entrada de casa teva hi ha un petit armari amb interruptors al seu interior. Es  tracta del quadre de comandament i protecció, també anomenat quadre elèctric o quadre de distribució. La seva  funció és distribuir l'electricitat que entra a l'habitatge entre els diferents circuits i protegir els usuaris, aparells i  instal·lacions en cas de produir-se algun problema. El quadre elèctric d'una instal·lació d'electrificació bàsica està  format pels següents components: 5 petits interruptors automàtics (PIA), 1 interruptor diferencial (ID), 1 interruptor  general automàtic (IGA) i 1 interruptor de control de potència (ICP).  

1.5. Els petits interruptors automàtics (PIA)  

Cada PIA (petit interruptor automàtic) controla un dels circuits de la casa. Al quadre elèctric hi ha tants PIA com  circuits a la instal·lació. Si a un circuit es produeix una sobrecàrrega (consum excessiu que podria cremar els cables)  o un curtcircuit (dos cables que es toquen directament), el seu PIA "salta" i talla el corrent, sense que afecti a la resta  de circuits. Els PIA són útils també quan sortim uns dies fora: pots desconnectar manualment tots els PIA excepte el  del frigorífic, per exemple, evitant així que es faci malbé el menjar que hi ha dins.  

1.6. L'interruptor diferencial (ID)  

L'interruptor diferencial, o simplement "el diferencial", protegeix les persones de possibles descàrregues elèctriques.  Rep aquest nom perquè comprova contínuament la diferència entre l'electricitat que entra a casa i la que en surt. En  condicions normals ha de ser la mateixa. Si no surt tota l'electricitat que ha entrat, és una indicació que hi ha algun  problema a la instal·lació, com que una persona està rebent una descàrrega elèctrica o que hi ha una fuga en algun  aparell o alguna part del circuit. Si el diferencial capta una diferència de corrent major a un determinat valor.

1.7. L'interruptor general automàtic (IGA)  

L'interruptor general automàtic (IGA), o simplement, interruptor general, és molt semblat als PIA. La diferència  fonamental és que l'interruptor general supervisa tota la instal·lació, no només un circuit. Si es produeix una  sobrecàrrega a la instal·lació, perquè connectem massa aparells alhora, o hi ha un curtcircuit, l'interruptor general  talla el corrent a tot l'habitatge. Ho fa per protegir la instal·lació i els aparells connectats, ja que una sobrecàrrega  excessiva (quan circula massa corrent) podria cremar els cables o electrodomèstics i fins i tot produir un incendi.  

1.8. L'interruptor de control de potència (ICP)  

Finalment trobem l'interruptor de control de potència (ICP). La seva funció és limitar el consum de corrent per part de  l'abonat. Si la quantitat de corrent que està gastant l'habitatge supera un determinat valor, l'ICP "salta" i talla el  subministrament. El valor de l'ICP depèn de la potència màxima contractada a l'empresa subministradora. En el cas  d'una instal·lació de 5750 W, l'ICP és de 25 A (amperes). Aquest valor resulta d'aïllar el terme intensitat a la fórmula  de la potència elèctrica: P = V · I (potència, en watts, és igual a tensió, en volts, multiplicat per intensitat, en  amperes).  

1.9. Cables elèctrics  

L'electricitat es distribueix per l'habitatge mitjançant cables elèctrics. Per protegir-los s'introdueixen a l'interior d'un tub  de plàstic corrugat que s'encasta a les parets, al terra o al sostre. Hi ha tres tipus de cables elèctrics, cadascun amb  una funció diferent, que es poden diferenciar pel seu color. El cable fase, de color negre, marró o gris, és el que  transporta l'electricitat. El cable neutre, de color blau, és el cable de retorn de l'electricitat. El tercer tipus és la presa  de terra, amb franges de color verd i groc. És el cable que connecta el circuit elèctric a terra, protegint les persones  de possibles fugues de corrent (més endavant s'explica detalladament).  

La secció del conductor d'un cable depèn de la quantitat de corrent (intensitat) que circularà a través seu. A més  corrent, major ha de ser la secció. Als habitatges sol variar entre 0,75 mm2 i 4 mm2.  

Per connectar dos o més cables elèctrics entre si s'ha de fer servir una regleta de connexió. S'insereix cadascun dels  cables per un dels extrems de la regleta i es gira el caragol de subjecció corresponent amb un tornavís per fixar el  cable.  

1.10. Exemple de circuit  

Un exemple de circuit elèctric en un habitatge és l'anomenat punt de llum amb dos commutadors. Aquest circuit  resulta pràctic en escales, corredors o qualsevol espai gran, com un menjador, ja que permet encendre i apagar un  llum des de dos llocs diferents. Per a això s'instal·len dos commutadors: un element de control semblant a un  interruptor però que té tres contactes i dues posicions. El contacte principal de cada commutador es connecta al  cable de fase, i els dos secundaris es connecten entre ells. 

1.11. La presa de terra  

La presa de terra és un element més de seguretat de la instal·lació elèctrica. Consisteix en una piqueta metàl·lica  clavada al sòl que està connectada amb tots els endolls a través del cable de color verd i groc. La presa de terra és  un circuit amb una resistència al pas del corrent molt petita, per la qual cosa el corrent elèctric circula fàcilment a  través seu. Han de connectar-se a la presa de terra els aparells que tenen carcassa metàl·lica, com ara la rentadora.  En cas de trencar-se un dels cables de la rentadora, aquest podria tocar la carcassa i electrocutar una persona que  la toqui. Si la carcassa està connectada a terra la persona estarà protegida ja que la major part del corrent se n'anirà  pel cable de presa de terra i no a través de la persona.  

1.12. El comptador i la connexió de servei  

L'electricitat de la xarxa de distribució arriba a l'habitatge a través d'un cable que rep el nom de connexió de servei. El  punt de connexió entre la xarxa pública i la xarxa privada és una caixa situada a l'exterior de l'edifici, la caixa general  de protecció (CGP). Al seu interior hi ha un fusible que protegeix la instal·lació de l'edifici i permet desconnectar-la de  la xarxa (traient el fusible). A continuació es troba l'armari de comptadors, normalment situat a l'entrada dels edificis.  Cada habitatge té el seu propi comptador i un fusible de seguretat. El comptador és un aparell que mesura el consum  d'energia elèctrica. La unitat de mesura és el quilowatt hora (kWh). Si hi ha més d'un abonat, com als edificis  d'habitatges, abans dels comptadors s'instal·la un interruptor general de maniobra que permet tallar el  subministrament en cas de necessitat.